Origen de la
escriptura.
Va neixer independenment a diverses civilitzacions, a partir
de pitogrames.
Té com a primer ús la compatibilitat.
Els testimoniatges més antics son les tauletes
mesopotamiques.
Mesopotamia:
escriptura sumèria
Apartir del 3300 a.c., a Sumer s’escriuren tauletes d’argila
amb sistema semipictogràfica
La llengua suméria, poc coneguda, es de tipus aglutinant( ni
indoeuropea ni semítica)
Orientació de l’escriptura: per columnas (d’esquerra a
dreta, de dalt a baix)
Orient mitja i
Asia Menor
Adaptaran la técnica cuneiforme els pobles de l’Orient Mitjá
i l’Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilónics, hurrites, hitites.
Cap al 500 a.c, els perses empren un nou sistema cuneiforme,
de tipus sil.làbic.
Egipte: Sistema jeroglific
Des del 3000 a.c fins al 400 d.c a Egipte s’empra el sistema
jeroglífic ( 6.000 pictogrames ), a partir del qual es desenvolupen dues
escriputres:
Demotica y Hierática
La demótica o
corrent, cap al 650 a.c més simplificada i per a usos administratius i econmics
La hierática o
sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l’aparició de
la demótica a la religió.
Orientació de l’escriptura: dreta/Esquerra, Esquerra/dreta
(bustrofedó)
Xina: escriptura
logográfica
Els primers caràcters de l’escriptura xinesa (4.500 signes)
ja apareixen a la dinastía Shang ( 1400 a.c ). Des de la reforma de la dinastía
Qin ( s. III a.c) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i
s’introdueix l’alfabet llatí (anys 1950), els caracters xinesos augmentan fins
a 50.000, 1.500 dels quals son apresos a l’escola básica
La escriptura xinesa ha esdevingut sobretot
semànticofonètica (logogrames)
Des del s. V, existeixen casos d’escriputa sil.làbica, el
més reeixit dels quals ba ser el fan-chi’eh (62 signes), a començaments del
segle XX
Japó
A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos
comencen a adaptar (s. V d.c), poc sistematicament i amb valor fonètic, els
seus kanji (5.000 signes, dels quals s’aprenen uns 1800 a l’escola)
Per a la llengua oficial s’utilitzaba la llengua katakana o
kana ( 47 signes)
Per a la llengua corrent s’utilitzaba el hiragana ( mes de
300 signes)
America Central
Els sistema d’escriptura m’es complets de l’America
precolombina son:
L’asteca ( mexic central)
Maia ( mexic meridional, Guatemala, honduras, El salvador)
Combinan elements fonogràfics i logogràfics.
Escriptura
alfabétiques.
Les escriptures alfabetiques registren llengÜes semítiques:
Inscripcions protosinaitiques
Protopalestines
Alfabet grec
L’origen semític de l’alfabet grec és indubtable
En grec arcaic el nombre de lletres és variable i
l’orientació té la forma de bustrofedó
En grec classic, en canvi, trobem un alfabet amb 24 lletres
i una orientació Esquerra/dreta
Innovacuons
propies del grec
L’anotació de vocals
L’afegiment d’algunes consonants
India
Existeix una escriptura protoíndica corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro
Té uns 250 signes sensé desxifrar encara
Les escriptures moderns deriven de l'alfabet arameu:
-la kharosti (250 a.c - segle V d.c)
- Brahmi (anterior al segle lll) que té 32 signes consonàntics i 4 vocalics.
Alfabets eslaus
El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciril.li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:
- Són els 40 signes glagolítics (de glagol: "mot")
- Més recent és l'afabet ciríl.lic (segle x)
- A partir del 1050 (separació de l'esglesia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl.lic i el llatí.
- Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops.
Escritura germánica
- El futhark o alfabet rúnic ( s.II - s. XVII ) és una creació própia dels pobles germánics, amb aportacions de l'alfabet llatí.
- Tenía entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable.
L'etapa mes rica es la de les runes escandinaves (segles VIII-XI)
Caràcters rúnics:
- associats a questions màgiques i místiques.
- les runes transmeten un missatge secret.
-cada signe té la seva qualitat.
- els "mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)
Alfabet ibéric
- Són els 40 signes glagolítics (de glagol: "mot")
- Més recent és l'afabet ciríl.lic (segle x)
- A partir del 1050 (separació de l'esglesia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl.lic i el llatí.
- Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops.
Escritura germánica
- El futhark o alfabet rúnic ( s.II - s. XVII ) és una creació própia dels pobles germánics, amb aportacions de l'alfabet llatí.
- Tenía entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable.
L'etapa mes rica es la de les runes escandinaves (segles VIII-XI)
Caràcters rúnics:
- associats a questions màgiques i místiques.
- les runes transmeten un missatge secret.
-cada signe té la seva qualitat.
- els "mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)
Alfabet ibéric
- La taquigrafia ( Pepys, segle XVLL: 300 simbols; Pitman, s. XIX: 65 lletres)
- El telegraf (Morse: aparell, 1832; codi; 1838)
- L'escriptura per a cecs (Braille, 1809-1852)
- L'IPA o Alfabet Fonétic Internacional
- el llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto (llengua auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887)
- el codi de signes per a sords
- els senyals de transit, etc
- Els elements amb els quals produïem o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:
- la impemta, la maquina d'esriure o el processador electrónic de textos.
