História de la escriptura

Origen de la escriptura.

Va neixer independenment a diverses civilitzacions, a partir de pitogrames.

Té com a primer ús la compatibilitat.

Els testimoniatges més antics son les tauletes mesopotamiques.

Mesopotamia: escriptura sumèria

Apartir del 3300 a.c., a Sumer s’escriuren tauletes d’argila amb sistema semipictogràfica

La llengua suméria, poc coneguda, es de tipus aglutinant( ni indoeuropea ni semítica)

Orientació de l’escriptura: per columnas (d’esquerra a dreta, de dalt a baix)

Orient mitja i Asia Menor

Adaptaran la técnica cuneiforme els pobles de l’Orient Mitjá i l’Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilónics, hurrites, hitites.

Cap al 500 a.c, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil.làbic.

Egipte: Sistema jeroglific

Des del 3000 a.c fins al 400 d.c a Egipte s’empra el sistema jeroglífic ( 6.000 pictogrames ), a partir del qual es desenvolupen dues escriputres:

Demotica y Hierática

La demótica o corrent, cap al 650 a.c més simplificada i per a usos administratius i econmics

La hierática o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l’aparició de la demótica a la religió.

Orientació de l’escriptura: dreta/Esquerra, Esquerra/dreta (bustrofedó)

Xina: escriptura logográfica

Els primers caràcters de l’escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastía Shang ( 1400 a.c ). Des de la reforma de la dinastía Qin ( s. III a.c) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s’introdueix l’alfabet llatí (anys 1950), els caracters xinesos augmentan fins a 50.000, 1.500 dels quals son apresos a l’escola básica

La escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames)

Des del s. V, existeixen casos d’escriputa sil.làbica, el més reeixit dels quals ba ser el fan-chi’eh (62 signes), a començaments del segle XX

Japó

A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V d.c), poc sistematicament i amb valor fonètic, els seus kanji (5.000 signes, dels quals s’aprenen uns 1800 a l’escola)

Per a la llengua oficial s’utilitzaba la llengua katakana o kana ( 47 signes)

Per a la llengua corrent s’utilitzaba el hiragana ( mes de 300 signes)

America Central

Els sistema d’escriptura m’es complets de l’America precolombina son:

L’asteca ( mexic central)

Maia ( mexic meridional, Guatemala, honduras, El salvador)

Combinan elements fonogràfics i logogràfics.

Escriptura alfabétiques.

Les escriptures alfabetiques registren llengÜes semítiques:

Inscripcions protosinaitiques

Protopalestines

Alfabet grec

L’origen semític de l’alfabet grec és indubtable

En grec arcaic el nombre de lletres és variable i l’orientació té la forma de bustrofedó

En grec classic, en canvi, trobem un alfabet amb 24 lletres i una orientació Esquerra/dreta

Innovacuons propies del grec

L’anotació de vocals

L’afegiment d’algunes consonants

India

Existeix una escriptura protoíndica corresponent a la civilització de Harappa i  Mohenjodaro

Té uns 250 signes sensé desxifrar encara

Les escriptures moderns deriven de l'alfabet arameu:

-la kharosti (250 a.c - segle V d.c)

- Brahmi (anterior al segle lll) que té 32 signes consonàntics i 4 vocalics.

Alfabets eslaus

El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciril.li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:

- Són els 40 signes glagolítics (de glagol: "mot")

- Més recent és l'afabet ciríl.lic (segle x)

- A partir del 1050 (separació de l'esglesia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl.lic i el llatí.

- Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops.


Escritura germánica

- El futhark o alfabet rúnic ( s.II - s. XVII ) és una creació própia dels pobles germánics, amb aportacions de l'alfabet llatí.

- Tenía entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable.

L'etapa mes rica es la de les runes escandinaves (segles VIII-XI)

Caràcters rúnics:

- associats a questions màgiques i místiques.
- les runes transmeten un missatge secret.
-cada signe té la seva qualitat.
- els "mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)


Alfabet ibéric

- A partir dels segles VI-V a.c es van fer servir a la peninsula iberica diveros alfabets:

el fenici
el grec jonic

- l'escriptura tartesso-Ibérica (s IV a.c), que: empeava un sistema mixt, sil.àbic i alabètic, de 27 signes

- orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)


Les inscripciones iberiques acrualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llngua ibérica.


Nous alfabets

Amb ela pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

- La taquigrafia ( Pepys, segle XVLL: 300 simbols; Pitman, s. XIX: 65 lletres)

- El telegraf (Morse: aparell, 1832; codi; 1838)

- L'escriptura per a cecs (Braille, 1809-1852)

- L'IPA o Alfabet Fonétic Internacional

- el llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto (llengua auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887)

- el codi de signes per a sords

- els senyals de transit, etc

- Els elements amb els quals produïem o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:

- la impemta, la maquina d'esriure o el processador electrónic de textos.