UF3: TIPOGRAFÍA DIGITAL

Tipus de Paràgrafs.

Ordinari: és aquell que té sangrada la primera línia i la darrera cuarta. És el més emprat en la composició de texte seguit, sobretor en la composició de llibres de lectura

Francés: és aquell que porta sangria a totes les seves línies a expeció de la primera, tenint la seva última linia curta. Es fa servir per a diccionaris.

Modern: és aquell que no té sangrada cap línia. amb l'ultima curta. Normalment quan el fem servir, per tal de poder veure sense dificultat la separació d'un parágraf a l'altre, es sol deixar un línia en blanc.

Epigràfic: és el compost pr línies de diferent longitud centrades, per la qual cosa no podemos considerar el blanc existent a principi final de cada línia com a sangria.

Quebrat: és aquell que té totes les seves línies aliniades a l'esquerra o dreta del text, pel costat oposat, de manera irregular. Es fa servir molt en els peus de foto de revistes.

Bloc: és aquell composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa longitud formant un bloc

Espanyol: Compoosició en que cap de les línies del paràgraf porta sangria, i amb la seva última línia -linia curta- centrada.















TIPOMETRÍA

Tipometría es el sistema de medición de tipográfía, que dispone de su propio sistema y unidades de medida. el sistema timpométrico es duodecimal, por la relación que existe entre la unidad inferior de medida: el punto, y la unidad superior: el cícero o pica que consta de 12 puntos tipográficos.

Sistema Fournier Los antecedentes de dicho sistema tipográfico se deben a Pierre Simón Fournier (1712-1768), quién publicó en 1737 un sistema o Tabla de Proporcionespara la fundición sistemática de caracteres que llamó duodecimal. Para ello tomó el tipo más pequeño que comúnmente se usaba, llamado nomparela, lo dividió en seis partes y a cada una le dio el nombre de punto; a base de este sistema fabricó desde 1742, todo el material tipográfico que fundía.

1 pie = 12 pulgadas = 30.24 cm
1 pulgada = 6 cíceros = 72 puntos Fournier = 25.2 mm
1 cícero = 12 puntos Fournier = 4.2 mm
1 punto Fournier = 0.350 mm

Sistema Didot (europeo)En 1760 François Ambroise Didot (1730-1804) perfeccionó el sistema de medida de Fournier tomando como base el Pie de Rey, medida de longitud usada en aquella época en Francia. Los submúltiplos del Pie de Rey eran:
1 pie de rey = 12 pulgadas
1 pulgada = 12 líneas
1 línea = 12 puntos
Didot consideró que un punto de pie de rey era excesivamente delgado para formar una apreciable gradación de caracteres, adoptó como unidad básica el grueso de dos puntos, es decir, la sexta parte de la línea de pie de rey.

1 pie = 12 pulgadas = 32.49 cm (exactamente 32. 492016)
1 pulgada = 6 cíceros Didot = 72 puntos = 27.0 mm
1 cícero Didot = 12 puntos = 4.51 mm
1 punto Didot = 0.376 mm (exactamente 0.376065 mm)

Sistema anglosajón El sistema de punto-pica fue establecido por Benjamín Franklin (1706-1790) se utiliza en Estados Unidos e Inglaterra y en algunos países latinoamericanos, entre ellos México.

Este sistema de medición fue adoptado en una convención en 1878 entre fundidores de tipo ingleses y estadounidenses. La equivalencia del sistema angloamericano tiene estas relaciones.

1 pie = 12 pulgadas = 30.48 cm (exactamente 30.480613)
1 pulgada = 6 picas = 72 puntos = 2.54 cm
1 pica = 12 puntos = 4.23 mm
1 punto = 0.352 mm

TIPOGRAFÍA

Hi han tres tipus de classificacions tipogràfiques. Segons Thibeadeau, segons Novarese i segons Vox.

Francis Thibaudeau:

Pal sec, Romà antic, Romà modern, Egipci, No llatins i Fantasia.

Aldo Novarese:

Lapidaries, ornades, mediavals, egípcies, venezianes, lineals, transicionals, Fantasia, bodonianes i d'escriptura. 

Es clasifiques segons les seves astes:

Vox

Se clasifican:

INDESIGN CS4

Adobe InDesign es un programa informático utilizado para el diseño de documentos que eventualmente vas a imprimir de manera estándar o quieres visualizar en línea. Comúnmente se usa para paginar periódicos, revistas y otros materiales de publicación. Puedes realizar una gran variedad de funciones con InDesign, dando como resultado un producto terminado de aspecto profesional.

Herramientas:

HISTÓRIA DE LA TIPOGRAFIA

1. Roma, segle I dC

Les maiuscules

. Segle primer

Els romans tenien un alfabet a l'actual

. Diferents tipus d'escriptura

.Imperi Romá

Influència decisiva en el desenvolupament  de l'alfabet occidental, dondan-li difusió per Europa

. Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:

a) lletres de bronze encunyades( són lletres incrustades en pedra)

b) avisos en les rondes i carrers pintats amb pinzell

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals:

- Quadrata

Mateixa alçada i amplada

Totes les formen deriven de formes quadrades

Formes simples, sense lligadures

Formes rectilinies

Auge entre segonda mitad segle I i el segle III

- Rústica

Versions menys formals i més rápides en la seva execució de les majúscules quadrates

És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports 'tous'

- Cursiva

Diverses modaliats d'inclinada de les majuscules

Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida

La columna trajana ( Roma, any 114 dC )

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals. i establir una base imaginària de lìnia.

Les minúscules

Dos fets decisius amb la decadencia del imperi romà:

a) Un avenç

- Utilizació de nous suports: el pergamí i la vitela

- Esbósos dels moderns mètodes d'enquadernació

- L'us de noves eines, com la ploma d'au

El tipus de lletra Uncial

- Desenvolupament pels romans en el segle IV, despres va ser usada per als cristians fins al segle VIII

- Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H

- Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonidas

Semiuncial

- Algunes d'aquest lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.

- Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana

Minúscula carolínga

- Després de la decadéncia de l'imperi romá, l'emperador Carlomagne va demanar a Alcuino de York, que desenvolupes una minúscula forma per utilitzar-se en les lletres de llibres en tot occident.

- Serà el disseny dels caracters de caixa baixa ( any 789 dC )

- El suport de Carlomagne va servir també perque s'instituïsin clarament jerarquies en la composició

Lletra gòtica

Segle X, monestir de St. Gall (Suïssa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, era mes rapid d'escriure i aprofitava millor el paper.

En els segles posteriors la cópia de llibres va augmentar encara més.

-Textus precisus:

Estil amb traços verticals de lletre perpendiculars a la línia de l'escriptura

-Textus quadratus:

Amb peus ròmbics creuan la línia d'escriptura.

Va ser models dels primers tipus d'imprempa

-Littera bastarda: estil cirsiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tot Europa

-Littera Moderna: a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada

- Littera Antqua: cap l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna

El Paper

- Cap a l'any 1100 dC entra a Europa

- Lentament, el secret de la creació del paper va anar corrent per Europa

- De qualsevol forma, la fabricació i l0ús del paper no va estar be assentada fins a principis del segle XV

La impremta

1450: Gutemberg inventa la premsa creant la impremta a Europa.

____________________________________________________

Partes de un Tipo Duro

Lingot: Peça metàl.lica que forma part del material de blancs com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.
Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.

La seva longitud i gruix són variables.

Muscle: Espai comprés entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral.lelepípede tipogràfic.

Hi ha doncs, un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscles laterals, un esquerre i un drete.

Són de valor diferents segon la lletra.

- Els més importants són els de les lletres d'ull mig
- Els mes reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior o l'ull inferior.

El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap a peu.

En composició en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent:
l'espai que serpara una línia de la següent (interlineat)